Manel,
fa gairebé 3 mesos que ens vas deixar i encara
se’ns fa molt difícil, a tots plegats, admetre que ja no hi ets. Que no podrem
comptar amb la teva calidesa, el teu gran somriure i el teu
acolliment. Podríem fer una llarga llista del teu llegat com a
professional. Des de la primera classe teva que molts vam tenir la sort de
rebre sobre avaluació de programes i mètodes d’intervenció (cap allà a finals
dels 80) fins al darrer sopar del GTT, en el que, pocs dies abans d’entrar a
l’hospital, encara discutíem sobre temes professionals i amb una admirable
fermesa, parlaves del repte que tenies per davant.
Però
en el teu record ens pesa encara més el Manel que vam tenir oportunitat de
conèixer en un àmbit una mica més familiar, compartint temps, neguits,
converses de llibres, musica, astronomia... La teva ajuda ha estat clau a la
nostra vida. Mai ho oblidarem.
Albert
i Catherine
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada