18 d’octubre del 2014

Ya no está aquí, pero estuvo

Dos años ya desde que se fue... Cuántas cosas han pasado desde entonces, y qué raro es eso de que siga pasando el tiempo - y la vida- sin que él esté aquí. A veces me da por mirar hacia atrás y me parece q fue casi en otra vida cuando le veía entrar en el despacho con su mochila y su sonrisa, y otras veces, sin embargo, veo algo o tengo una idea y pienso "se lo tengo que contar a Manel", y al segundo siguiente me doy cuenta de que no podré, y por un instante me siento como en aquellos primeros días, cuando su ausencia era simplemente insoportable.

Por suerte (o por genética materna, o por influencia de Manel, o quizá por una mezcla de todo ello), me recompongo rápido, me obligo a sonreír, a mirar hacia adelante, a recordar que el mundo no gira a mi alrededor, a buscar el lado bueno de las cosas. Es cierto que Manel ya no está aquí, pero estuvo, y algunos tuvimos la suerte de tenerlo cerca, de compartir con él proyectos, risas, planes... Ya no está aquí, pero estuvo, y ni dos años, ni dos décadas, ni dos siglos, podrán cambiar eso.

María José




17 d’octubre del 2014

Dos anys

Fa una estona escrivia mentalment aquestes línies, dalt de l'avió del que tornava de Bratislava, i se m'han omplert els ulls de llàgrimes. Igual que ahir. Ahir, durant el dinar informal de la conferència que em tenia entretingut. Ahir, quan un company irlandès, en saber que era de Barcelona, em va demanar si coneixia el Manel.

Li vaig dir que sí, que era un bon amic. I amb un nus a la gola i aquestes llàgrimes meves irreprimibles, li vaig dir que segurament no sabia res del Manel de feia temps, do you?... i que em sabia molt de greu dir-li, i dir-li així... que el Manel ens havia deixat justament feia dos anys. Record dels projectes europeus junts, reunions a diverses ciutats, record de la seva entusiasta simpatia i bon fer...

Tinc i tenim el Manel molt present, com ara en la darrera reunió de la SEE amb la seva taula (per segona vegada). I el tinc present en les estones d'aeroport, com aquesta (ja aterrat però a punt d'embarcar de nou) que ara aprofito per escriure però que havien servit per conèixer-nos i fins i tot per fer volar coloms.

I, és clar, et tenim molt present quan s'apropa aquesta data. Et trobem a faltar.

Esteve

Braga, IMPASHS meeting, 29 d'abril de 2011.No comments.