Dos anys

Fa una estona escrivia mentalment aquestes línies, dalt de l'avió del que tornava de Bratislava, i se m'han omplert els ulls de llàgrimes. Igual que ahir. Ahir, durant el dinar informal de la conferència que em tenia entretingut. Ahir, quan un company irlandès, en saber que era de Barcelona, em va demanar si coneixia el Manel.

Li vaig dir que sí, que era un bon amic. I amb un nus a la gola i aquestes llàgrimes meves irreprimibles, li vaig dir que segurament no sabia res del Manel de feia temps, do you?... i que em sabia molt de greu dir-li, i dir-li així... que el Manel ens havia deixat justament feia dos anys. Record dels projectes europeus junts, reunions a diverses ciutats, record de la seva entusiasta simpatia i bon fer...

Tinc i tenim el Manel molt present, com ara en la darrera reunió de la SEE amb la seva taula (per segona vegada). I el tinc present en les estones d'aeroport, com aquesta (ja aterrat però a punt d'embarcar de nou) que ara aprofito per escriure però que havien servit per conèixer-nos i fins i tot per fer volar coloms.

I, és clar, et tenim molt present quan s'apropa aquesta data. Et trobem a faltar.

Esteve

Braga, IMPASHS meeting, 29 d'abril de 2011.No comments.